Extret d'un article d'en Frank Blanco, de Nazdar, per a Screen Printing en castellà el 2007.
Les calcomanies d'adhesió estàtica ( static-cling-decals ) han estat fabricant-se des de fa més de 30 anys. No obstant, tant els materials, com el procés, han canviat en els darrers anys, sent actualment una aplicació de gran popularitat. Si heu pensat darrerament estampar calcomanies d'adhesió estàtica, és possible haver pensat en els procediments a seguir i les diferencies amb d'altres tipus de calcomanies autoadhesives. A continuació discutirem les característiques d'aquest suport, els procediments de producció recomanats i les suggerències per la correcta aplicació.
LA CALCOMANIA.
La calcomania d'adhesivitat estàtica s'adhereix al vidre i qualsevol altre superfície per si mateixa, sense necessitat de cap tipus d'adhesiu. Es pot posar i treure sense fer-se malbé. Ideals per aplicacions decoratives i també per a displays de punts de venda temporals. Tenen moltes aplicacions, com indicatives en automòbil, electrodomèstics, anuncis promocionals i fins i tot, per a jocs infantils. A més del vidre s'adhereix a metalls pintats i a tota classe de superfícies polides. Abans de present-se al mercat els suport estàtic, eren el mateixos serigrafistes els que es fabricaven el material per les calcomanies estàtiques, mitjançant un procediment especial: aplicaven un polímer líquid (plàstic) a una fulla gruixuda d'alumini en la forma desitjada. Després adherien aquest material, per calor, per fabricar la làmina a estampar. Estampaven el disseny damunt de la làmina, la assecaven i després aplicaven un paper de cobertura o protecció, damunt de l'estampació. A l'hora d'utilitzar la calcomania, es treia el paper de cobertura (el protector), es desenganxaven les calcomanies del portador d'alumini i s'aplicava al suport desitjat. Les primeres calcomanies tenien un gruix, de 15 mil·lèsimes de polsada (381 micra). Encara que les noves calcomanies estàtiques si semblen força a les antigues, la seva manipulació és diferent. Els serigrafistes, avui, no han de fabricar-se el suport de la calcomania estàtica. Es troben disponibles en el mercat pel·lícules o làmines calandrades estàtiques, llestes per utilitzar. El material el venen amb el paper de recobriment, en lloc de la fulla d'alumini protectora i el seu gruix és de 7.5-8 mil·lèsimes de polzada (178-203 micres), la mitat d'aquelles primeres calcomanies. Actualment els serigrafistes estampen i assequen la matèria prima, després encunyen el material una vegada estampat per obtenir-ne el producte final. No obstant la aplicació i aparença final són similars. Aquests materials són utilitzats avui dia no només pels serigrafistes sinó també per d'altres sistemes, com pot ésser la flexografia.
EL SUSTRAT.
El vinil calandrat d'adhesió estàtica, és un material flexible altament plastificat. El trobareu, en pel·lícula transparent blanca i negra, i també en colors. Els serigrafistes estampen quasi sempre en films transparents i blancs, mentre els negres i els de colors només quan de s'han d'encunyar per fer jocs infantils. Les condicions ideals d'emmagatzemament del material és de 75ºF ( 24ºC) amb una humitat relativa del 50%. És recomanable disposar sempre de material per tres o sis mesos. Els materials s'han d'emmagatzemar amb cura i utilitzar-lo en temps curt. Per aquest motiu, hem dit un màxim de sis mesos, per mantenir la seva flexibilitat i evitar la migració del plastificant cap a la superfície passat un temps o de temperatures extremes. La migració del plastificant pot causar la formació de cràters a la pel·lícula de tinta durant el procés de l'estampació, A més, pot comprometre la flexibilitat i durabilitat de la calcomania. No s'ha de preocupar si el material transparent emmagatzemat durant un temps prolongat comença a groguejar. En la majoria dels casos és el paper protector el que canvia de color, sense afectar al vinil. No obstant, analitzi i verifiqui l'utilitat del material abans de fer les estampacions. A l'estar, el material, compost d'una pel·lícula de vinil, damunt d'un paper d'espatller, s'ha de portar un control de la temperatura. Si aquesta és massa alta, el paper d'espatller i la pel·lícula poden arrugar-se i fer que els darrers colors restin fora de registre. El material comença a arrogar-se a partir dels 150ºF (65ºC).
Si l'assecador disposa de bona circulació d'aire, ajudarà a prevenir el material. Les calcomanies d'adhesió estàtica no són aconsellables per aplicacions en suports externs, en suports interiors tenen uns dos anys de duració. Són resistents a l'aigua i als netejadors suaus, però no resisteixen els dissolvents forts.
LES TINTES.- Degut a que el material per fer les calcomanies estàtiques és vinil s'ha d'estudiar la tinta a utilitzar. Per l'estampació de vinil existeixen tintes de dissolvents, de base aquosa i U.V.. Com què s'estampen damunt de material flexible altament plastificat s'han d'utilitzar les tintes especials per vinils. Dins les tintes convencionals podeu escollir-ne de mats i brillants, fetes amb resines de vinil, de vinils acrílics modificats o vinils de butirat modificat. Les tintes de base aquosa són similars en quant al seu contingut de resina, però contenen menys dissolvent. Les "resines" de les tintes U.V. són monòmers líquids reactius i oligòmers del grup d'els acrílics-acrílats o urètanos-acrílats. Les tintes U-V. De base uretà-acrílat són les més aconsellables per l'estampació de materials estàtics, degut a que tendeixen a ser més flexibles. Al igual que la majoria de substrats, les tintes de base dissolvent segueixen sent les més populars per l'estampació de vinils estàtics. Tenen un petit avantatge en aquestes estampacions degut a què, el vinil estàtic està altament plastificat i tendeixen a migrà, el dissolvent addicional d'aquestes tintes poden, en la majoria dels casos, penetrar i dissipar el plastificant oferint una excel·lent adhesió de la tinta al substrat. Les tintes de base aquosa i les U.V., degut al baix contingut, o la manca, de dissolvent, són més propenses a produir cràters en materials que han sofert migració del plastificant. Peró, si aquesta migració del plastificant ha estat massa marcada, aleshores tindreu problemes, fins i tot amb les tintes de base aquosa. Per solucionar el problema, netegeu el material abans d'estampar-lo, amb un dissolvent d'alcohol isopropílic. A més, de contrarestar la migració del plastificant, el dissolvent de la tinta convencional també ajuda a fixar la tinta al substrat, oferint una excel·lent adhesibilitat. Una tinta de base aquosa conté molt menys dissolvent, motiu pel què s'adhereix molt menys.
Les tintes U.V. depenen d'un monòmer agressiu per adherir-se al substrat, però també contribueix a aquest fenomen, la reticul·lació (crosslinking) i la polimeració produïdes durant el assecatge. Les tintes U.V. no tenen dissolvent, per tant, el monòmer agressiu ha de dissipar i travessar qualsevol excés de plastificació abans d'adherir-se al sostrat. A més a més de l'absència de dissolvent, les tintes U.V. són més susceptibles a la formació de petits forats en el vinil estàtic, pel fet de donar un gruix de tinta més prim. Quant més gruixuda sigui la pel·lícula de tinta, menys probabilitats de formació de cràters i forats.
