Publiquem aquest post com una manera de donar a conèixer la història de la serigrafia i les arts gràfiques en general.
Extracte de la publicació de la revista Le Tamis de 1967.
Ja s'ha dit molt a les revistes tècniques sobre els materials sintètics més diversos.
Això es fa principalment amb vista a la impressió, que al final també és la més interessant per als impressors de pantalla.
En aquest breu curs, intentarem donar als impressors de pantalla una descripció general de la química dels sintètics perquè s'hi familiaritzin.
En general, es pot dir que tots els materials sintètics són el que s'anomenen macromolècules, formades per la síntesi de molècules orgàniques normals. [1]
La majoria dels plàstics s'obtenen per polimerització [2] pel que també podem dir que:
les molècules orgàniques que componen un material sintètic es denominen “monòmers", el material sintètic obtingut per polimerització s'anomena “polímer".
Agreguem, d'entrada, que el conjunt estructural de materials sintètics que apareixen avui al mercat s'assembla a les macromolècules que es troben a la natura. A aquests últims materials pertanyen: llana, seda, banya, cotó, lli, cànem, fusta, cel·lulosa i cautxú.
Una mica d?història.
Els nostres lectors ja coneixen els primers materials sintètics de tanta importància, com ara el cel·luloide, la gala i l'ebonita. Aquests tres materials van ser creats mitjançant el tractament químic de productes que es troben a la natura.
El cel·luloide és un plàstic similar a una banya que s'obté en filtrar i comprimir una barreja de nitrocel·lulosa, alcanfor i alcohol. S'ha utilitzat per confeccionar articles d'ús diari i com a aglutinant en colorants.
Galalith és un material sintètic que s'obté comprimint una barreja calenta de caseïna i àcid acètic, que després s'endureix en formalina.
L'ebonita també és un producte similar a la banya; s'obté transformant la cel·lulosa amb clorit de zinc, després comprimida. És un material molt utilitzat per a aïllament elèctric, fabricació de caixes etc.
Alguns d'aquests primers productes han perdut gran part de la seva importància, com el cel·luloide, mentre que altres, com la gala i l'ebonita, encara s'utilitzen en grans quantitats.
La majoria dels materials sintètics moderns, gairebé sense excepcions, es fabriquen completament sintèticament, per la qual cosa cada dia s'utilitzen més el carbó, la calç, l'aire, l'aigua i també el petroli.
L'estructura dels plàstics i les propietats.
D'aquestes combinacions en depenen les propietats físiques i químiques d'un material sintètic i en podem distingir quatre aspectes:
En química, la mida de les molècules ve indicada pel que s'anomena pes molecular mitjà. És la relació entre el pes d‟una molècula d‟un material i el d‟un àtom d‟hidrogen, és a dir, la suma dels pesos atòmics d‟una molècula.
La mida de les molècules influeix en primer lloc a les propietats físiques del material sintètic, perquè com ja hem dit anteriorment, el material sintètic pot estar format per cadenes de carboni lineals [fig. 1] o en cicle (fig. 2]
