Hi ha certs productes que la fabricació en tirades curtes pot ser econòmicament inviable. Ens trobem molt sovint que ho hem d'explicar als nostres clients. Parlem, doncs, en aquest cas, dels adhesius de doble cara o doble visió.
Definició dels adhesius de doble cara:
Un adhesiu de doble cara o doble visió són els que enganxats darrera d'un vidre, hi ha una imatge que es veu per la part exterior i un altre per la part interior.
Com a exemple més conegut parlarem dels adhesius que s'enganxen en els aparadors dels establiments. Normalment aquests adhesius s'enganxen per l'interior per evitar-ne el vandalisme.
Un altra exemple conegut serien els adhesius de manteniment de vehicles que descrivim en aquest post.
No confondre amb els adhesius interiors, que no són de doble visió.
Fabricació dels adhesius de doble visió:
La dificultat importat és aconseguir que no es barregin les dues imatges un cop col·locats els adhesius en el vidre
Aquests adhesius cal imprimir-los damunt un vinil transparent, amb tres fases diferenciades.
Per a que es vegin les dues imatges simultàniament hem d'imprimir primer la imatge que es veurà per l'exterior. Aquesta impressió s'ha d'imprimir en forma invertida.
La segona fase seria imprimir uns fons opac per a impedir que no es barregin les imatges.
Per, últim, la darrera fase es imprimir la imatge que es veure per la part interior. Aquest cop si, la imatge no cal invertir-la.
En el cas de que la col·locació dels adhesius sigui per l'exterior del vidre, el sentit de les imatges cal invertir-les, a l'hora de l'impressió.
Consideracions econòmiques:
Com es veu, doncs, és un procediment molt laboriós ja que sovint cal utilitzar dos sistemes d'impressió per a fer un producte de qualitat. Nosaltres utilitzem la serigrafia per a fer els fons de separació ja que és la manera d'aconseguir més opacitat.
La capa de separació implica imprimir tres tintes, blanc opac, un gris cobrint o plata opaca , i per últim un altre fons amb tinta blanca opaca. Com es veu, ja parlem de tres tintes només per aconseguir separar les dues imatges. Aquesta capa de separació no s'aconseguix amb digital ja que, tot i que els blancs són bastant opacs, cal la tinta plata. És a dir, no n'hi ha prou.
Les imatges que cal imprimir per a les dues bandes són quadricromies, llavors cal imprimir-les en sistemes adients. Normalment és la impressió digital la que s'utilitza. Per a tirades llargues cal fer-ho amb offset.
Si les imatges es poden reproduir amb tintes planes, és pot fer tot amb serigrafia i per tant es facilita el procés al no haver d'utilitzar dues tecnologies d'impressió diferents.
Com es veu, si comptem tintes, hem de sumar les de una cara, les del mig i les de l'altre cara.
Per exemple, en el cas de la serigrafia, per un adhesiu de dues tintes per davant y tres per darrera representa un total 6 tintes (2 + 3 + 3). En cas de quadricromies el total serien 11 (4 + 3 + 4).
Com es veu, doncs, les tirades curtes queden molt penalitzades per el gran nombre de tintes que cal utilitzar i sovint per la necessitat de barrejar tecnologies.
Alternatives:
A voltes, la capa de separació es fa col·locant un vinil blanc opac per separar les dues cares. Però no sempre és possible i en tot cas és un procediment molt laboriós.
Com a opció, es pot fabricar dos adhesius sobre vinil blanc, un per col·locar per fora i un altre per dins del vidre. Això sol sortir més bé de preu però es dificulta la col·locació in situ i la majoria de clients no els agrada aquesta sol·lució.
Conclusió:
Com es veu, doncs, es tracte d'un dels adhesius més complicats de fabricar. A Difasa en fabriquem sovint i per tant no dubteu a contactar-nos si us cal aquesta mena d'adhesius. Us estudiarem en tots els casos, quina és la millor opció.
